M’han demanat que us parli de les colònies i, tinc la gran sort, de tenir les visions de dos rols diferenciats, tot i que sovint se’m barregen força.
Com a mestra us puc dir que anar de colònies és una de les millors experiències que he viscut. I també la més gran de les responsabilitats. Sóc conscient que m’emporto amb mi els tresors més preuats. Però us puc assegurar que els cuidem com si fossin nostres!!!
Les colònies són una gran eina educativa. Ajuden els infants a aprendre a partir de les activitats vivencials, que sempre estan adaptades a cada grup d’edat. Reforcen la cohesió del grup, la convivència i el treball en equip, enriquint les relacions personals entre ells. Els ajuden a fer nous amics i a relacionar-se amb persones que no són del seu entorn més proper. Són un bon motor per desenvolupar les habilitats socials. Alhora fomenten l’autonomia personal, la confiança i l’autoconeixement de cada infant. Als mestres i monitors ens tenen al costat, però qui no s’ha hagut d’espavilar una mica a les colònies? Les colònies els ajuden a créixer com a persona, a ser curiosos i, molt important, a gaudir de la natura, desconnectant de les tecnologies que tan presents estan en el dia a dia. Fa anys els pares deien que els seus fills i filles no volien entrar a casa. Els pares actuals ens queixem sovint que no en volen sortir!!!
Què us puc dir com a mare? Com a mare us diré que sí, que quan els meus fills han marxat de colònies, els he trobat a faltar, però els he trobat a faltar d’una manera que considero molt sana. Què vull dir amb això? Que tot i tenir-los molt presents en els meus pensaments, he gaudit de moments per compartir sols amb la meva parella. I quan tens fills aquests moments també són especials. No us agrada anar a sopar amb la parella, amb amics, amb gent amb qui compartir converses d’adults sense mirar el rellotge? Quina meravella poder fer-ho de tant en tant!!! I després d’uns dies, arriba el gran retrobament amb els fills. Aquell moment únic, en què després de dies separats, se’t tiren al coll, t’abracen amb totes les seves forces i t’omplen de petons. Ah, però no penseu que això ho faran quan siguin adolescents, ja que aquests esperaran a demostrar els seus sentiments quan estiguin una mica lluny dels seus amics.
Són etapes de la vida, cadascuna amb els seus avantatges i els seus inconvenients. I després d’aquest primer moment vindran totes les explicacions de les vivències viscudes, això sí, després de descansar tot el que el seu cos els demani. Explicacions de si els monitors els feien riure i quines cançons noves els han ensenyat, de si els macarrons estaven bons o els de la iaia són insuperables, de si va ballar o no a la discoteca o li va agradar més el joc de nit, de si l’aigua de la piscina estava molt freda, de si es van dormir quan el mestre va tancar els llums o van seguir xerrant fins que no podien més, de si van poder jugar una estona a futbol o van anar al riu i, de com es va pelar els genolls. Moments, moments, moments viscuts amb nervis, alegria i molts sentiments que quedaran sempre en el seu record.
Tot això són les colònies, moments màgics de diversió per petits i grans. Es pot demanar més?
