Treballar per projectes, sí o no? Té inconvenients o té més avantatges? En un moment en què la societat i, en conseqüència l’educació, està en constant evolució, els mestres considerem que és necessari fer-se aquestes preguntes. I és necessari per poder reflexionar i fer crítiques constructives que ens facin afirmar que estem usant una metodologia que serveix perquè els alumnes aprenguin a l’escola.

El primer avantatge que té el treball per projectes és la globalitat i interdisciplinarietat; és a dir, no s’aprenen coneixements i conceptes per àrees sinó que són els propis aprenentatges els qui prenen una direcció o una altra.

És important poder establir aquesta relació, que els infants siguin capaços de poder relacionar conceptes, ja que el món no deixa de ser més que una interrelació de conceptes i de persones.

Per tant, considerem que perd sentit separar i limitar aquests aprenentatges, hem d’aprendre d’una manera global, sense tenir en compte sota quina etiqueta ho posarem (matemàtiques, llengua…) podent així realitzar un treball més profund sobre els seus interessos i motivació.

El segon avantatge són el paper de l’alumne i el rol del mestre. Actualment l’opinió dels infants compta, perquè cadascun dels nens i les nenes tenen experiències i vivències d’on extreuen aprenentatges. Per tant, els infants han de ser protagonistes, ajudant a marcar el ritme i els esdeveniments de l’aula. Amb aquesta llibertat podran descobrir, imaginar, pensar, jugar, comparar… aprendre a partir de l’experiència i amb curiositat.

Quant al rol del mestre, podem afirmar que aquest ha anat canviant en els últims anys, perquè la nostra tasca és transmetre coneixement, però també forma part de la nostra feina acompanyar en aquest coneixement, donant eines als infants perquè hi sigui present en tot moment.

I el tercer avantatge i, no per això menys important, és el rol de les famílies. Si de veritat creiem en una educació molt més global, una educació on són importants els interessos i aprenentatges dels alumnes, la família és un pilar de pes. És imprescindible obrir l’escola a les famílies, perquè no som només els mestres qui eduquem sinó que són els infants qui aprenen i, la família també és una font d’aprenentatge.

És imprescindible obrir les portes de l’escola a les famílies, perquè com a mestres no som nosaltres qui ensenyem, són els infants que aprenen. Per tant, si poden aprendre acompanyats també de la família dins l’escola l’aprenentatge serà més complet i significatiu. Per això hem d’oferir espais de participació, on les
famílies puguin sentir-se part de l’escola i part del projecte educatiu, ja que això ens ajudarà a aconseguir una educació més participativa, oberta i molt més rica.